Tema 2.

 Integració de les TIC en el currículum.

En aquest tema de teoria es fa referència  a com s’han integrat les noves tecnologies en el currículum i portar-se a cap en l’àmbit educatiu.  Com ja sabem, les TIC són eines potencials que, actualment, estan sent explotades per a traure el màxim benefici, sobre tot, per a les necessitats humanes.

Estem immersos en una societat on les noves tecnologies ocupen un lloc molt important. Per tant, si açò és el que actualment tenim en la societat, l’escola no pot quedar-se al margen i des d’aquesta s’haurà de formar als alumnes per a que desenvolupen la competència digital. Doncs, el que pretén aquest tema és orientar el treball de les TIC a l’educació i aquesta visió ens serveixca per educar i formar a alumnes preparats per a estar en una societat on imperen els escenaris digitals.

                   1. Paradigmes educatius.

El nostre punt de partida serà comprendre de quina forma es pot aprendre a aprendre. Els  paradigmes educatius. Podem distingir quatre, que són:

·         Paradigma conductista. El ésser humà com una màquina fent referència a les seues conductes observables.

·         Paradigma cognitiu. Desenvolupa processos cognitius i afectius.

·         Paradigma ambientalista. Té en compte l’ambient i el context d’on es troba.

·         Paradigma constructivista. Desenvolupa processos afectius i cognitius. L’alumne és l’autor del propi coneixement. Construcció a partir del que ja sap.

Tots aquests paradigmes van construint-se per a donar resposta als models educatius  que duen a terme la utilització de les TIC.

Aquests quatre paradigmes es complementen amb la taula que hi voreu baix. En aquesta, es pot observar l’evolució de la situació educativa amb les TIC. Passarà de ser  un agent extern a intern, integrades en el currículum, per a produir nous aprenentatges.

TAULA. Pàgina 


   2.  Implicacions per al disseny de l’ensenyament.

Característiques extretes dels anteriors paradigmes per a elaborar un model d’ensenyament i aprenentatge de les TIC.

-          Currículum tancat i obligatori per a assolir una sèrie de continguts i objectius

-          Aprenentatges complexos descomposats en tasques més simples.

-          Disseny de la instrucció amb definició precisa d’objectius i continguts.

-          Avaluació focalitzada en els resultats finals.

-          La motivació depèn dels esforços externs.

Com ja comentàvem en el tema anterior, hem de ser crítics i veure allò que ens beneficia per treballar-ho a l’aula. Doncs crear un model de desenvolupament de les TIC per adquirir la competència digital.

                    3. Evolució del model d’ensenyament-aprenentatge.

A continuació veurem dos tipus d’aprenentatge, en els quals podrem una lleullera  diferència entre ambdós. El primer presenta característiques més clàssiques que el segón.

·         Aprenentatge com adquisició de coneixement.

-          Aprendre és adquirir coneixement.

-          Professor emissor de la informació

-          L’aprenentatge en mans del professor

-          Continguts centrats en el currículum

-          El paper del mestre és ensenyar i transferir els coneixements a l’alumne.

·         Aprenentatge com a construcció de significat.

-          Avaluació continua centrada en el procés envers del resultat.

-          Paper del professor d’orientador. Un andamiatge per construir el coneixements dels alumnes.

-          L’alumne com a constructor del seu aprenentatge. És un subjecte autònom, ja que disposen d’allò que volen aprendre. L’alumnat té el control.

-          S’entén com aprenentatge una recerca activa i constructiva.

-          Importància dels continguts, a més, dels processos.

-           

                4.  Principis generals per a la integració de les TIC.

Aquest punt referent al tema 3 de “Nuevos Escenarios Digitales”, punt 4, aclareix que els recursos donats per les TIC són elements didàctics i de comunicació, més que tècnics. Per aquesta raó assumirem una sèrie de principis generals:

-          L’aplicació i la utilització d’una TIC ha d’estar justificada sempre.

-          No depèn del mitjà de TIC que emprem sinó de la estratègia didàctica.

-          Com ho usarem. Quin és el seu objectiu, finalitat i per què.

-          Cap mitjà funciona en el buit, és a dir, no són per a solucionar exclusivament problemes.

5        5.   Nous rols del professorat.

Per a entendre millor aquest apartat, ficaré una imatge del llibre on visualment veurem eixos rols, que actualment, el docent ha de incorporar en la seua pràctica educativa.

Font: Figura 1.2 pàgina 34 del llibre "Nuevos escenarios digitales"

-          Dissenyadors per a generar continguts, productes nous. L’alumne com subjecte actiu del seu aprenentatge.

-          Avaluadors i seleccionadors de les TIC. Quines capacitats té l’alumne i com avaluar-lo. Sempre amb avaluació continua reforçant els processos.

-          Consultors d’informació per a seleccionar aquella més correcta i adequada per als alumnes.

-          Orientador per a guiar a l’alumne en el procés d’ensenyança-aprenentage.

-          Avaluadors continus de la pràctica educativa dels alumnes.

6       6.    Dimensions de l’alfabetització digital.

 

Font: Figura 2.2 pàgina 44 del llibre "Nuevos escenarios digitales"

El que mostra l’anterior gràfic són aquelles dimensions que fan possible el desenvolupament d’una alfabetització digital per a potenciar la competència, en aquest cas, digital. Com ja vam dir en els anterior temes, el desenvolupament d’aquesta competència fa que du a terme l’adquisició d’altres competències crítiques, analítiques, de recerca, comunicativa...

Finalment, és molt important destacar el paper de l’alumnat com constructor propi del seu coneixement, ja que, per a poder integrar una mena de coneixements, que porten a l’alfabetització digital, ha de transformar-los i  adquirir-los per arribar a assolir la denominada competència digital.

PART D'INTERÉS. 

Com ja hem pogut observar, en la història educativa han estat present certs paradigmes educatius que han anat evolucionant al llarg del temps. Per això, m'agradaria fer referència d'aquests que hem comentat amb un vídeo. Aquest té dues parts una que comença amb explicacions i altra on es veu reflexat la situació educativa de anys enrrere i la que es podria estar practicant actualment. A més, després de veure els vídeos sempre podeu comentar allò que més us haja agradat o menys, en el que esteu d'acord o no, per poder compartir opinions i, entre tots, construir una educació basada en la innovació i les noves tecnologies.

A continuació us deixe el vídeo.

Comentari del vídeo

Si us heu fixat, aquest video és actual de l'any 2013. Com us he dit, la primera part tracta de comparar la situació més antiga de la educació. Fa la comparació dels xiquets petits, que ara "naixen" amb un aparell, ja que les noves tecnologies donen unes oportunitats d'aprenentatge molt elevades. A més, l'educació és un procés cíclic, ja que, estan en continua formació. I és per això, que la nostra resposta educativa és formar a alumnes amb capacitats i competències digitals, les quals després tinguen els seus beneficis en la vida real de l'alumne.

En la segona part d'aquest video, tracta d'uns dibuixos que representen la situació més tradicional on s'aprenia repetint, memoritzant. El que tenim en l'actualitat són eines potencials per a que l'alumne du a terme altre aprenentatge que no siga aquest. La interacció amb les TIC es consideren altes en motivació a l'alumne, on aprén diferent però ric en coneixement. Podem treballar diferent, canviar la nostra metodologia, adaptacions als alumnes, i sobre tot, molt important la construcció del coneixement per el propi alumne (paradigme constructivista). Que siguen autònoms i que el mestre no "fique" tot el coneixement dins del i cervell i el paper de l'alumne siga asentir asentir i asentir. El que hem de propiciar és una situació comunicativa i socialitzadora, que amb les TIC podem aconseguir.

Per finalitzar aquest comentari, com ja diu el vídeo, la importància de la formació del professorat per a la realització d'una pràctica educativa correcta i enriquidora.

Article 

Seguidament, volia fer un comentari sobre un article que he llegit i que m'ha semblat molt interessant per compartir-lo. L'article s'anomena Museus Virtuals  i podeu accedir punxant sobre ell.

Comentari:

Primerament aquest article fa una breu i molt bona introducció de com les TIC han ajudat a canviar i evolucionar els paradigmes educatius, com és per exemple, el constructivista, on l'alumne ha d'estar dotat d'estratègies per a la construcció del seu propi aprenentatge. Aquest nou enfoc pedagògic sembla, a vegades, xocant amb altres aspectes tradicionals. Per això, el que se intenta explicar en aquest article és com a través d'aquestes eines tan potents podem portar a terme un aprenentatge significatiu dins de l'aula.

Els museus són espais magnífics per poder aconseguir nous continguts i fer les pròpies expectatives sobre un tema en concret. Però la visió dels museus no ha sigut sempre d'aquesta forma sinó que també ha passat de la transmissió a la construcció. Per aquesta raó, l'article es desenvolupa fent la pràctica educativa a través d'aquesta possibilitat com són, els museus, de poder adquirir continguts curricular d'una forma diferents i constructivista.

"Els Museus Virtuals (MVs) són portals web d'accés lliure i gratuït que presenten col·leccions en format hipertext dedicades a un camp específic amb un enfoc divulgatiu"
Aquesta és la definició que dóna l'autor d'aquesta publicació com a Museu Virtual.

Entre aquestes línies es pot extraure que a través d'aquesta eina el que podem fer és aprendre continguts que hagen en el currículum però no necessariament amb el llibre de text, sinó per exemple, com un projecte. Son aprenentatges significatius per als alumnes on per ells mateixos construixen allò que anem a aprendre i, el que farem és crear duda que és sinónim de que els xiquets i xiquetes cerquen altra informació i vagen formant-se sense oblidar-nos que ho faran d'una fora diferent, a través de les noves tecnologies que enriqueixen el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Hi ha una gran quantitat de fonts educatives que porten materials TIC per a poder treballar-lo a l'aula. La "societat de la informació" i a través de la web 2.0 en l'aula podrem fer diversitat d'activitat que permetran utilitzar en cada moment un nou element i conèixer noves utilitats com poden ser aquestos museus virtuals per a intregrar-los en la nostra pràctica educativa.

Us recomane que a més de veure l'article que comenteu allò que us pareix millor per compartir opinions. És un article que dóna molt per extraure, informació i recursos didàctics que es poden emprar a l'aula.

Acabant aquesta publicació, m'he trobat amb una pàgina on es visualitza la pel·lícula "La educación prohibida" que tractar de donar resposta a preguntes com a quins anacronismes s'enfronta l'educació? 

El sistema tradicional permet desenvolupar les potencialitats humanes? Quin són els canvis amb el nou paradigma educatiu? Doncs és una oportunitat per a veure aquesta pel·lícula que ens farà reflexionar sobre l'actual i la tradicional, què queda del possible sistema tradicional, etc.

Els vostres comentaris nodreixen el meu bloc, doncs estaria encantada de que comenteu. 

Moltes gràcies.